L'APARELL RESPIRATORI
•Download as ODP, PDF•
21 likes•139,040 views
Ciències de la naturalesa 3r ESO
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
Viewers also liked (20)
Similar to L'APARELL RESPIRATORI
Similar to L'APARELL RESPIRATORI (20)
More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (8)
L'APARELL RESPIRATORI
- 2. L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2 ) de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2 ) Les cèl·lules necessiten O2 per poder realitzar la respiració cel·lular i d'aquesta manera obtenir energia. La respiració cel·lular és un procés que té lloc en els mitocondris de la cèl·lules i consisteix en oxidar la matèria orgànica per obtenir energia. És una reacció de combustió i per portar-la a terme fa falta glucosa i oxigen.
- 3. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2 ) de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2 ), molècules implicades en la respiració mitocondrial.
- 4. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI
- 5. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI
- 6. FOSSES NASALS, FARINGE I LARINGE
- 7. FOSSES NASALSFOSSES NASALS Les fosses nasals són dues cavitats òssies situades sobre la cavitat bucal i separades pel septe nasal. Aquestes cavitats comuniquen amb l'exterior pels orificis nasals. També estan comunicades amb la faringe, amb els sins paranasals i amb les glàndules lacrimals. A les parets laterals hi trobem els cornets que contenen un epiteli ciliat amb cèl·lules productores de moc. L'interior d'aquestes fosses nasals estan entapissades per una mucosa anomenada pituïtària. La pituïtària vermella recobreix la part inferior de les fosses nasals i escalfa i humiteja l'aire inspirat. La pituïtària groga recobreix la superfície superior de les fosses nasals i conté les cèl·lules olfactòries.
- 8. FOSSES NASALSFOSSES NASALS L'aire entra al nostre organisme a través de les fosses nasals. D'aquesta manera l'aire és escalfat, humitejat i filtrat abans de continuar el seu camí cap a la faringe i laringe
- 9. FARINGEFARINGE Tub musculós comú als aparells digestiu i respiratori. La faringe comunica amb: la boca, l'esòfag, les fosses nasals, la laringe (a través de la epiglotis) i l'oïda mitjana (a través de les trompes d'Eustaqui). Està dividida en tres regions: nasofaringe, orofaringe i laringofaringe
- 10. La faringe comunica amb la laringe...
- 11. LARINGE i CORDES VOCALSLARINGE i CORDES VOCALS La laringe és un òrgan tubular constituït per diversos cartílags que comunica la faringe amb la tràquea. És l'òrgan de la fonació doncs conté les cordes vocals, uns plecs membranosos que ens permeten emetre sons.
- 12. LARINGE i CORDES VOCALSLARINGE i CORDES VOCALS
- 13. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA La tràquea és un tub cartilaginós de 10 a 12 cm de longitud, que s'estén des de la faringe fins al començament dels bronquis, per davant de l'esòfag i per tant, per davant de la columna vertebral.
- 14. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA Està formada per vint anells cartilaginosos incomplets, en forma de U, tancats en la zona posterior per teixit conjuntiu i muscular.
- 15. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA La tràquea està revestida interiorment per un epiteli de cèl·lules ciliades (tenen cilis) i cèl·lules glandulars productores de moc. Aquest moc reté les partícules de pols i estranyes. El moviment dels cilis expulsarà el moc amb les partícules retingudes cap a la gola (cap a l'exterior). Aquest epiteli ciliat i mucós constitueix, doncs, una barrera defensiva.
- 17. CILIS DE LA TRÀQUEA I DELS BRONQUISCILIS DE LA TRÀQUEA I DELS BRONQUIS
- 18. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA La tràquea es ramifica en dos bronquis (un per a cada pulmó)
- 19. BRONQUIS I BRONQUIOLSBRONQUIS I BRONQUIOLS La tràquea es divideix i forma el bronqui dret i el bronqui esquerre; posteriorment, aquests es divideixen en altres de diàmetre inferior quan arriben als pulmons: són els bronquis secundaris, bronquis terciaris i els bronquíols, que acaben en petits sacs hemisfèrics de parets molt fines anomenats alvèols pulmonars, que permeten el pas dels gasos. El conjunt s'anomena arbre bronquial.
- 21. Inflamació crònica de les vies aèries associada a una hiper-resposta dels bronquis que provoca un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament. BRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMABRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMA L'asma és una malaltia que afecta als bronquis i bronquíols.
- 22. ELS PULMONSELS PULMONS Els pulmons són uns òrgans lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics situats dintre de la caixa toràcica. La part inferior del tòrax està tancada pel diafragma. Entre els pulmons hi ha un espai, el mediastí, on està ubicat el cor, els grans vasos, la tràquea i els bronquis.
- 23. ELS PULMONSELS PULMONS Els dos pulmons no són idèntics: el dret té tres lòbuls mentre que l'esquerre en té dos, ja que ha d'allotjar el cor.
- 24. ELS PULMONS i LA PLEURAELS PULMONS i LA PLEURA Estan recoberts per una doble membrana serosa, anomenada pleura, l'interior de la qual està ocupat pel líquid pleural, de funció lubrificant, en els moviments respiratoris.
- 25. ELS PULMONS i els ALVÈOLSELS PULMONS i els ALVÈOLS L'interior dels pulmons està ocupat pel conjunt de bronquíols, que es divideixen i ramifiquen fins desembocar en els sacs alveolars (agrupacions d'alvèols pulmonars). El conjunt de bronquíols, alvèols juntament amb teixit conjuntiu, capil·lars i nervis formen els pulmons.
- 26. ELS ALVÈOLS PULMONARSELS ALVÈOLS PULMONARS Els alvèols són estructures amb forma de bossa arrodonida, oberta per una banda, amb un diàmetre mitjà de 300 micres aproximadament, que tenen una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla simple i que es troben envoltats per una gran concentració de capil·lars sanguinis.
- 27. ELS ALVÈOLS PULMONARSELS ALVÈOLS PULMONARS Els alvèols pulmonars vistos al microscopi.
- 28. ELS ALVÈOLS PULMONARSELS ALVÈOLS PULMONARS A nivell dels alvèols té lloc l'intercanvi gasós. Cada bronqui va acompanyat d'artèries i venes que entren en el pulmó i es ramifiquen en multitud de capil·lars formant una espesa xarxa que embolica totalment els alvèols.
- 29. LA RESPIRACIÓLA RESPIRACIÓ La respiració és un procés complex que té com a objectiu final l'obtenció d'energia. Es poden distingir dos etapes o processos dins la respiració: - la respiració externa que és el procés d’intercanvi d’oxigen (O2) i diòxid de carboni (CO2) entre la sang i l’atmosfera - la respiració interna o cel·lular que és el procés catabòlic mitjançant el qual les nostres cèl·lules obtenen l'energia necessària per realitzar les seves funcions a través de l'oxidació de la matèria orgànica.
- 30. LA RESPIRACIÓLA RESPIRACIÓ La respiració es un procés que es desenvolupa en vàries etapes. Totes elles es donen de manera simultània i contínua, però per a facilitar l'estudi anirem analitzant-les pas a pas: 1. La ventilació pulmonar o intercanvi de l’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars mitjançant la inspiració (entrada d’aire a les vies respiratòries) i l’expiració (sortida d’aire). 2. L'intercanvi de gasos entre alvèols pulmonars i sang. 3. El transport de gasos per la sang fins a arribar a les cèl·lules i a l’inrevés. 4. L'intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules dels teixits de l'organisme. 5. La respiració cel·lular que té lloc dins els mitocondris de les nostres cèl·lules.
- 31. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar És un procés mecànic pel qual es renova l’aire que contenen els pulmons, per tal d’obtenir l’O2 del medi i extraure el CO2 del nostre organisme. Això s’aconsegueix en dues etapes successives, rítmiques, que es donen cíclicament: inspiració i expiració.
- 32. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar - els gasos, com tot fluid, tendeixen a moure's des de regions de major a pressió a regions de menor pressió, per tal d'igualar la pressió en totes parts. La ventilació és un fenomen basat en dos principis físics: - la llei Boyle-Mariotte dels gasos segons la qual la pressió d'un gas i el volum que ocupa són inversament proporcionals.
- 33. Els moviments de la caixa toràcica i del diafragma permeten la ventilació pulmonar. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar En la inspiració els músculs intercostals es contrauen i aixequen les costelles, i el diafragma es contrau perd la seva forma en cúpula i s'aplana. En l’expiració la relaxació dels músculs intercostals i del diafragma redueix el volum de la caixa toràcica.
- 34. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar
- 35. •Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 l. •Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de més en una inspiració forçada. En els homes és 3l. •Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre. •Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres. •Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes és de 1,5 litres. •Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres. LA CAPACITAT PULMONARLA CAPACITAT PULMONAR
- 36. LA CAPACITAT PULMONARLA CAPACITAT PULMONAR
- 37. 2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang La direcció en la difusió dels gasos respiratoris ve regulada per les diferències de concentració d'aquests en la sang i l'alvèol/cèl·lula. Aquest intercanvi es pot explicar com a un fenomen físic de difusió a través d'una membrana, és a dir, els gasos passen sempre del lloc de concentració més alta al lloc de concentració més baixa.
- 38. 2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang En els alvèols, la concentració d'O2 és superior a la de la sang dels capil·lars (que torna de banyar les cèl·lules del cos). L'O2 travessa la paret alveolar i la del capil·lar i s'incorpora a la sang. Altrament, la concentració de CO2 (provinent de la respiració cel·lular) és major als capil·lars i passa, per tant, als alvèols.
- 39. 3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits L’aparell circulatori és el responsable del transport de gasos fins als pulmons i d’aquests cap a les cèl·lules. El transport d’O2 per la sang es fa principalment en combinació amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, formant oxihemoglobina (un 97%). Cada molècula d'hemoglobina té 4 àtoms de ferro i com que cada àtom de ferro pot fixar una molècula d’oxigen (O2), en total 4 molècules d’oxigen poden ser transportades en cada molècula d’hemoglobina.
- 40. 3. Transport dels gasos: el CO3. Transport dels gasos: el CO22 cap als pulmonscap als pulmons L’aparell circulatori és el responsable del transport de gasos fins als pulmons i d’aquests cap a les cèl·lules. Les cèl·lules produeixen més CO2 del que es pot transportar dissolt en el plasma. De manera que la sang venosa transporta el CO2 de tres maneres: - en forma de bicarbonat (73%): el CO2 combinat amb l'aigua del plasma forma àcid carbònic H2CO3 que és transportat pel plasma en forma de bicarbonat - combinat amb l'hemoglobina (Hb) (20%) - dissolt en el plasma (7%)
- 41. 4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits En l'interior de les cèl·lules dels teixits, la concentració d'O2 és menor que la de la sang, i en canvi la pressió parcial de CO2 és superior. ● L'oxigen O2 travessa les parets del capil·lar i difon cap a les cèl·lules. ● El CO2 travessa la membrana cel·lular i entra dins el capil·lar sanguini.
- 42. 5. La respiració cel·lular5. La respiració cel·lular La respiració cel·lular és un procés catabòlic mitjançant el qual les cèl·lules obtenen energia. Es tracta d'un procés de degradació de la glucosa amb presència d'O2 (oxidació) que es realitza en els mitocondris de totes les cèl·lules. Quan es degrada la glucosa, s'allibera l'energia emmagatzemada als seus enllaços químics (36 molècules d'ATP per cada molècula de glucosa) C6 H12 O6 + 6O2 6CO2 + 6H2 O + 36 ATP glucosa + oxigen → diòxid de carboni + aigua + energia
- 43. VÍDEOS I ANIMACIONSVÍDEOS I ANIMACIONS ANIMACIÓ: Moviment de gasos dins el cos (castellà) ANIMACIÓ: L'aparell respiratori (castellà) LLIÇÓ ANIMADA: La mucosa de les vies respiratòries (castellà) LLICÓ ANIMADA: Diferències de pressions en l'intercanvi de gasos (en anglès)