SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
L'APARELL RESPIRATORI
1.
2. L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2
)
de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2
)
Les cèl·lules necessiten O2 per poder realitzar la respiració cel·lular i
d'aquesta manera obtenir energia. La respiració cel·lular és un procés
que té lloc en els mitocondris de la cèl·lules i consisteix en oxidar la
matèria orgànica per obtenir energia.
És una reacció de combustió i
per portar-la a terme fa falta
glucosa i oxigen.
3. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI
L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2
)
de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2
), molècules implicades
en la respiració mitocondrial.
7. FOSSES NASALSFOSSES NASALS
Les fosses nasals són dues cavitats òssies situades sobre la cavitat bucal
i separades pel septe nasal. Aquestes cavitats comuniquen amb l'exterior
pels orificis nasals. També estan comunicades amb la faringe, amb els
sins paranasals i amb les glàndules lacrimals.
A les parets laterals hi trobem els cornets que contenen un epiteli ciliat
amb cèl·lules productores de moc.
L'interior d'aquestes fosses nasals
estan entapissades per una mucosa
anomenada pituïtària.
La pituïtària vermella recobreix la
part inferior de les fosses nasals i
escalfa i humiteja l'aire inspirat.
La pituïtària groga recobreix la
superfície superior de les fosses
nasals i conté les cèl·lules
olfactòries.
8. FOSSES NASALSFOSSES NASALS
L'aire entra al nostre organisme a través de les fosses nasals.
D'aquesta manera l'aire és escalfat, humitejat i filtrat abans de
continuar el seu camí cap a la faringe i laringe
9. FARINGEFARINGE
Tub musculós comú als aparells digestiu i
respiratori.
La faringe comunica amb: la boca, l'esòfag, les
fosses nasals, la laringe (a través de la
epiglotis) i l'oïda mitjana (a través de les
trompes d'Eustaqui).
Està dividida en tres regions:
nasofaringe, orofaringe i laringofaringe
11. LARINGE i CORDES VOCALSLARINGE i CORDES VOCALS
La laringe és un òrgan tubular constituït per diversos cartílags que
comunica la faringe amb la tràquea.
És l'òrgan de la fonació doncs conté les cordes vocals, uns plecs
membranosos que ens permeten emetre sons.
13. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA La tràquea és un tub
cartilaginós de 10 a 12 cm de
longitud, que s'estén des de la
faringe fins al començament
dels bronquis, per davant de
l'esòfag i per tant, per davant
de la columna vertebral.
14. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA
Està formada per vint anells cartilaginosos incomplets, en forma de
U, tancats en la zona posterior per teixit conjuntiu i muscular.
15. LA TRÀQUEALA TRÀQUEA
La tràquea està revestida interiorment per un epiteli de cèl·lules
ciliades (tenen cilis) i cèl·lules glandulars productores de moc.
Aquest moc reté les partícules de pols i estranyes. El moviment dels
cilis expulsarà el moc amb les partícules retingudes cap a la gola (cap a
l'exterior). Aquest epiteli ciliat i mucós constitueix, doncs, una barrera
defensiva.
16.
17. CILIS DE LA TRÀQUEA I DELS BRONQUISCILIS DE LA TRÀQUEA I DELS BRONQUIS
19. BRONQUIS I BRONQUIOLSBRONQUIS I BRONQUIOLS
La tràquea es divideix i forma el bronqui dret i el bronqui esquerre;
posteriorment, aquests es divideixen en altres de diàmetre inferior quan
arriben als pulmons: són els bronquis secundaris, bronquis terciaris i els
bronquíols, que acaben en petits sacs hemisfèrics de parets molt fines
anomenats alvèols pulmonars, que permeten el pas dels gasos.
El conjunt s'anomena arbre bronquial.
21. Inflamació crònica de les vies aèries associada a una hiper-resposta
dels bronquis que provoca un major o menor grau d'obstrucció al flux
aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament.
BRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMABRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMA
L'asma és una malaltia que afecta als bronquis i bronquíols.
22. ELS PULMONSELS PULMONS
Els pulmons són uns òrgans lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics
situats dintre de la caixa toràcica. La part inferior del tòrax està
tancada pel diafragma.
Entre els pulmons hi ha un espai, el mediastí, on està ubicat el cor, els
grans vasos, la tràquea i els bronquis.
23. ELS PULMONSELS PULMONS
Els dos pulmons no són idèntics: el dret té tres lòbuls mentre que
l'esquerre en té dos, ja que ha d'allotjar el cor.
24. ELS PULMONS i LA PLEURAELS PULMONS i LA PLEURA
Estan recoberts per una doble membrana
serosa, anomenada pleura, l'interior de la
qual està ocupat pel líquid pleural, de
funció lubrificant, en els moviments
respiratoris.
25. ELS PULMONS i els ALVÈOLSELS PULMONS i els ALVÈOLS
L'interior dels pulmons està ocupat pel conjunt de bronquíols, que es
divideixen i ramifiquen fins desembocar en els sacs alveolars
(agrupacions d'alvèols pulmonars).
El conjunt de bronquíols, alvèols juntament amb teixit conjuntiu,
capil·lars i nervis formen els pulmons.
26. ELS ALVÈOLS PULMONARSELS ALVÈOLS PULMONARS
Els alvèols són estructures amb forma de bossa arrodonida, oberta per
una banda, amb un diàmetre mitjà de 300 micres aproximadament, que
tenen una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla
simple i que es troben envoltats per una gran concentració de capil·lars
sanguinis.
28. ELS ALVÈOLS PULMONARSELS ALVÈOLS PULMONARS
A nivell dels alvèols té lloc l'intercanvi gasós.
Cada bronqui va acompanyat d'artèries i venes que entren en el pulmó i es
ramifiquen en multitud de capil·lars formant una espesa xarxa que
embolica totalment els alvèols.
29. LA RESPIRACIÓLA RESPIRACIÓ
La respiració és un procés complex que té com a objectiu final
l'obtenció d'energia.
Es poden distingir dos etapes o processos dins la respiració:
- la respiració externa que és el procés d’intercanvi d’oxigen (O2) i
diòxid de carboni (CO2) entre la sang i l’atmosfera
- la respiració interna o cel·lular que és el procés catabòlic
mitjançant el qual les nostres cèl·lules obtenen l'energia necessària
per realitzar les seves funcions a través de l'oxidació de la matèria
orgànica.
30. LA RESPIRACIÓLA RESPIRACIÓ
La respiració es un procés que es desenvolupa en vàries etapes. Totes
elles es donen de manera simultània i contínua, però per a facilitar
l'estudi anirem analitzant-les pas a pas:
1. La ventilació pulmonar o intercanvi de l’aire entre l’atmosfera i els
alvèols pulmonars mitjançant la inspiració (entrada d’aire a les vies
respiratòries) i l’expiració (sortida d’aire).
2. L'intercanvi de gasos entre alvèols pulmonars i sang.
3. El transport de gasos per la sang fins a arribar a les cèl·lules i a
l’inrevés.
4. L'intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules dels teixits de
l'organisme.
5. La respiració cel·lular que té lloc dins els mitocondris de les
nostres cèl·lules.
31. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar
És un procés mecànic pel qual es renova l’aire que
contenen els pulmons, per tal d’obtenir l’O2 del medi i
extraure el CO2 del nostre organisme.
Això s’aconsegueix en dues etapes successives,
rítmiques, que es donen cíclicament: inspiració i
expiració.
32. 1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar
- els gasos, com tot fluid, tendeixen a moure's des de regions de major a
pressió a regions de menor pressió, per tal d'igualar la pressió en totes
parts.
La ventilació és un fenomen basat en dos principis físics:
- la llei Boyle-Mariotte dels gasos segons la qual la pressió d'un gas i el
volum que ocupa són inversament proporcionals.
33. Els moviments de la caixa toràcica
i del diafragma permeten la
ventilació pulmonar.
1. La ventilació pulmonar1. La ventilació pulmonar
En la inspiració els músculs intercostals es contrauen i aixequen les
costelles, i el diafragma es contrau perd la seva forma en cúpula i
s'aplana.
En l’expiració la relaxació dels músculs intercostals i del diafragma
redueix el volum de la caixa toràcica.
35. •Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que normalment entra en una
inspiració o surt en una expiració. En els homes és 0,5 l.
•Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de
més en una inspiració forçada. En els homes és 3l.
•Volum de la reserva expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de
més en una expiració forçada. En els homes és 1 litre.
•Capacitat vital (CV). És el volum d'aire que es pot expirar després
d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC
+ VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres.
•Volum residual (VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior
del pulmons. En els homes és de 1,5 litres.
•Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que
poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.
LA CAPACITAT PULMONARLA CAPACITAT PULMONAR
37. 2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang
La direcció en la difusió dels gasos
respiratoris ve regulada per les
diferències de concentració
d'aquests en la sang i l'alvèol/cèl·lula.
Aquest intercanvi es pot
explicar com a un fenomen
físic de difusió a través
d'una membrana, és a dir, els
gasos passen sempre del lloc
de concentració més alta al
lloc de concentració més
baixa.
38. 2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvèols i sang
En els alvèols, la concentració d'O2 és superior a la de la sang dels
capil·lars (que torna de banyar les cèl·lules del cos). L'O2 travessa la
paret alveolar i la del capil·lar i s'incorpora a la sang. Altrament, la
concentració de CO2 (provinent de la respiració cel·lular) és major
als capil·lars i passa, per tant, als alvèols.
39. 3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits
L’aparell circulatori és el responsable del transport de gasos fins als
pulmons i d’aquests cap a les cèl·lules.
El transport d’O2 per la sang es fa
principalment en combinació amb
l’hemoglobina dels glòbuls vermells,
formant oxihemoglobina (un 97%).
Cada molècula d'hemoglobina té 4
àtoms de ferro i com que cada àtom
de ferro pot fixar una molècula
d’oxigen (O2), en total 4 molècules
d’oxigen poden ser transportades
en cada molècula d’hemoglobina.
40. 3. Transport dels gasos: el CO3. Transport dels gasos: el CO22 cap als pulmonscap als pulmons
L’aparell circulatori és el responsable del transport de gasos fins als
pulmons i d’aquests cap a les cèl·lules.
Les cèl·lules produeixen més CO2
del que es pot transportar
dissolt en el plasma. De manera que la sang venosa transporta el
CO2
de tres maneres:
- en forma de bicarbonat (73%):
el CO2
combinat amb l'aigua del
plasma forma àcid carbònic
H2CO3 que és transportat pel
plasma en forma de bicarbonat
- combinat amb l'hemoglobina
(Hb) (20%)
- dissolt en el plasma (7%)
41. 4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits
En l'interior de les cèl·lules dels
teixits, la concentració d'O2 és menor
que la de la sang, i en canvi la pressió
parcial de CO2
és superior.
● L'oxigen O2
travessa les parets del
capil·lar i difon cap a les cèl·lules.
● El CO2
travessa la membrana
cel·lular i entra dins el capil·lar
sanguini.
42. 5. La respiració cel·lular5. La respiració cel·lular
La respiració cel·lular és un procés
catabòlic mitjançant el qual les
cèl·lules obtenen energia.
Es tracta d'un procés de degradació
de la glucosa amb presència d'O2
(oxidació) que es realitza en els
mitocondris de totes les cèl·lules.
Quan es degrada la glucosa, s'allibera l'energia emmagatzemada als seus
enllaços químics (36 molècules d'ATP per cada molècula de glucosa)
C6
H12
O6
+ 6O2
6CO2
+ 6H2
O + 36 ATP
glucosa + oxigen → diòxid de carboni + aigua + energia
43. VÍDEOS I ANIMACIONSVÍDEOS I ANIMACIONS
ANIMACIÓ: Moviment de gasos dins el cos (castellà)
ANIMACIÓ: L'aparell respiratori (castellà)
LLIÇÓ ANIMADA: La mucosa de les vies respiratòries (castellà)
LLICÓ ANIMADA: Diferències de pressions en l'intercanvi de
gasos (en anglès)