L’organització ecologista Greenpeace va embarcar l’actor espanyol Javier Bardem al seu vaixell Arctic Sunrise en una expedició científica a l’oceà Antàrtic per documentar l’abundant vida marina a la zona i, així, convèncer els governants que s’hi ha d’establir una àrea protegida. Flanquejat per dues expertes en ciències marines, ahir a Berlín Bardem va presentar els primers resultats de l’expedició, que va començar al gener i que s’allargarà fins a l’abril, i va exhibir un avançament del seu documental sobre aquest tema, Santuario, que s’estrenarà el 2019.
L’objectiu és que la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics ( CCAMLR, per la sigla en anglès), un organisme en què participen 24 països i la Unió Europea, creïn una zona preservada d’1,8 milions de quilòmetres quadrats, gairebé quatre vegades la superfície d’ Espanya. El lloc protegit seria el mar de Weddell –que és al sud de l’oceà Atlàntic i banya la costa nord-oest de l’ Antàrtida–, segons una iniciativa de la UE impulsada per Alemanya, sobre la qual la CCAMLR ha de decidir a l’octubre. Si s’aprovés, seria l’àrea protegida protegida més gran del món.
La presentació es va fer a Berlín perquè aquesta setmana s’hi reuneix la CCAMLR –coneguda també simplement com a Comissió de l’ Oceà Antàrtic–, de maner que Greenpeace i Bardem van aprofitar per entrevistar-se amb representants dels governs que la integren.
Javier Bardem i el pilot John Hocevar emergint al submarí biplaça de Greenpeace després d’una immersió davant la península Antàrtica
“El fons de l’oceà pot semblar desconegut, però el que hi passa és crucial per al nostre futur”, va afirmar la responsable científica de l’expedició, Susanne Lockhart, experta de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia. L’equip que dirigeix està prenent mostres i recollint dades del fons marí del nord del mar de Weddell i de l’oest de la península Antàrtica, d’una part no explorada fins ara, que s’enviaran a la Comissió com a evidència de la urgència de protegir l’àrea. “Un refugi a l’oceà Antàrtic no només protegiria espècies com balenes i pingüins, sinó que també ajudaria a aconseguir unes aigües sanes que mitiguin els pitjors efectes del canvi climàtic”, va defensar Lockhart.
Javier Bardem es va mostrar entusiasta en la descripció del seu viatge antàrtic: “Et quedes sense paraules davant aquells palaus i aquelles catedrals de gel, davant l’obra d’art de la naturalesa –va explicar–. Però no és un lloc per a la gent, sinó per a l’estudi i la protecció; hi hem de buscar una solució entre tots”.
Segons va explicar la doctora Lockhart, “en algunes àrees d’immersió l’estructura de l’hàbitat i de la fauna marina suggereixen la presència dels anomenats ecosistemes marins vulnerables, i hi ha, a més a més, una excepcional abundància i diversitat d’invertebrats d’especial importància per a la seva conservació”. Aquests organismes formen estructures tridimensionals complexes al fons del mar que brinden refugi i protecció a nombroses espècies, com el peix del gel.
“Aquestes comunitats tan denses i de creixement lent són molt sensibles a les pertorbacions causades pels éssers humans, com la pesca industrial massiva”, va alertar la doctora Lockhart, que és ecòloga bentònica (de bentos, el conjunt d’organismes que viuen als fons aquàtics). Aquest és un dels riscos greus, va afegir Sandra Schöttner, microbiòloga marina i activista de Greenpeace. “Hi ha molts interessos geopolítics i econòmics a la zona, no només la pesca industrial massiva, que ja s’està donant –va avisar Schöttner–, sinó també la prospecció per extreure minerals, petroli i gas, que a causa del retrocés del gel pel canvi climàtic comença a ser factible, i cal actuar abans que aparegui”.
A part de la proposta europea d’una àrea protegida al mar de Weddell, n’hi ha una altra de l’Argentina i Xile, també membres de la CCAMLR, per crear un refugi marí a la península Antàrtica.