Ballota nigra L. Planta herbàcia de 40 a 80 cm d'alçària, amb rames dretes, tota ella de color verd fosc grisós i amb olor fètida desagradable; amb fulles ovals peciolades de làmina arrugada, aguda, crenada, poc rígida; flors sèssils en glomèruls unilaterals, pedunculats a l’aixella de les fulles superiors; bractèoles toves, verdes, hirsutes; calze pubescent, campanulat, amb 10 nervis sobresortints i 5 dents curtes truncades arrodonides però bruscament mucronades, sense ser la punta espinosa; corol·la vermellosa rosada, pubescent al llavi superior, crenada; i amb el llavi inferior amb lòbuls obtusos. Tiges amb cantells engruixits pilosos amb pèls simples retrorsos i glàndules esferoidals de 100 micres de diàmetre, groghues. Fulles de 1.5-11.5 x 1.1-6.4 cm, amb pecíol de 0.3-0.5 cm. Verticil·lastres de 2.5-3 cm amb 4-48 flors. Bractèoles de 5-8 mm, linears nombroses, ciliades, persistents, arquejades. Calze de 8.5-11 mm, regular, amb tub cilíndric amb 10 nervis hirsuts i amb algunes glàndules esferoidals grogues i amb tricomes glandulars; amb 5 dents de 1.5-3 mm triangulars o arrodonits amb un mucró espinós de 0.5-1 mm de color de palla. Corol·la de 13.5-15 mm, de color crema amb taques rosades, amb llavo superior de 4.5-5 mm de color crema, dret i una mica còncau, fimbriat, a vegades bífid, molt hirsut per sobre amb tricomes simples i tricomes estrellats; i llavi inferior de fins a 6 mm,amb lòbul mitjà emarginat o bilobulat i els laterals menors. Núcules de 2-2.5 x 1- 1.4 mm, ovoides, entre aplanades i trígones, llises, brillants de color castany fosc. Es fa a tota la península però escasseja a Andalusia (llevat a a Granada). A Catalunya dispersa arreu llevat de a l’estatge alpí i subalpí. Sempre en terres remogudes amb saó més o menys ombrívoles.

  • subsp. meridionalis (Béguinot) Béguino [=B. alba L.] [B. foetida Lam.]. És la corrent a Catalunya.
  • subsp. uncinata (Béguinot) Patzak – fulles molt peludes, dents del calze poc diferenciats acabant en un mucró uncinat i calze amb petits tricomes glandulars i més al marge. De ses Illes Balears i meitat SE de la península hispànica i zona central de Portugal.
  • subsp. nigra [= ruderalis Swartz in Palmstr.][=vulgaris Hoffmanns. & Link ]. Dents del calze molt desenvolupades. Es troba a Portugal i Extremadura.


NOMS POPULARS

  • Alemany: Schwarznessel
  • Anglès: Black horehound
  • Àrab: دانة سوداء / الفراسيون الأسود
  • Castellà: marrubio negro
  • Català: malrubí negre, malrubí fètid
  • Eslovè: Črna lahkotnica
  • Estonià: Must karunõges
  • Finlandès: Porro
  • Francès: Ballote fètide
  • Gaèlic: Grafán dubh
  • Galès: Marddanhadlen ddu
  • Grec: Φυτιλάκι
  • Hebreu:גלונית מבאישה
  • Holandès Stinkende ballotenol
  • Hongarès: Fekete peszterce
  • Italià: marrubio selvatico, cimiciotta comune
  • Norueg: Hunderot
  • Persa/Farsi: بالتا نیگرا
  • Polonès: Mierznica czarna
  • Portuguès Balota, erva-das-lampoarinas, erva-dos-pavios, marroio-negro
  • Rus: Белокудренник чёрный
  • Turc: Yalancı ısırgan
  • Txec: Měrnice černá Ucraïnès: М'яточник чорний

ESPÈCIES SIMILARS

  • Ballota frutescens (L.) J. Woods [=B. spinosa Limk]. Tija llenyosa, bràctees espinoses, blanques, glabres; calze amb 3-5 dents accessòries dins els sinus de les dents principals. Planta de 10-30 cm d’alçària frutescent ramificada; fulles toves amplament oval romboidals, obtuses, verdes a ambdues cares, peludes amb 1-4 dents per costat, i pecíol curt i pelut; flors unilaterals breument pedicel·lades, en grups de 1-3 a l'aixella de les fulles; bractèoles 2-3 de 5-10 mm , divaricades, espinoses, blanques i glabres a vegades també presents a l’aixella de les fulles estèrils. Calze tubulós, pelut, amb 10 nervis poc sobresortints i 5 dents amplament ovals atenuades bruscament en un mucró de 1-2 mm. Corol·la blanca amb tub sub- inclòs amb anell de pèls i llavi superior amb manyocs de pèls i l’inferior amb el lòbul mitjà oboval bilobat. Poc comuna las Alps Marítims i la Ligúria, a les roques ombrívoles.
  • Ballota hirsuta Bentham [=Ballota mollissima Bentham]. Planta llenyosa ala base, una mica enfiladissa, làmina de la fulla de 1.5-4 cm; verticil·lastres densos; corol·la rosada de 14-16 mm, calze amb 10 dents poc regulars; fulles cordades suborbiculars. Comuna als llocs secs i assolellats nitròfils a ses Illes Balears (Eivissa) i a la meitat SE de la península hispànica. També a l’illa de Còrsega. Molt rara a les muntanyes de Barcelona (Montjuïc, Parc Güell). S’empra com analgèsica i febrífuga; i contra refredat, mal d’estómac i dolor de la regla.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amargant (molt)
  • analgèsica
  • antiespasmòdica
  • antihistamínica
  • antihistèrica
  • antioxidant
  • antireumàtica
  • depurativa
  • detersiva
  • diürètica
  • emmenagoga
  • estomacal
  • febrífuga
  • hipoglucemiant
  • insulinogènica
  • rebaixa el Yang
  • reequilibrant nerviosa
  • relaxant
  • resolutiva
  • sedant forta
  • simpaticolítica
  • sudorífica
  • tònica uterina
  • vermífuga

PREPARATS

  • Alcoholatur (1 planta tendra/5 alcohol de 60o amb taxa alimentària): 20 gotes para cada any d'edat del nen contra la tos ferina. Per adults 1-2 culleradetes de cafè al dia.
  • Decocció: per a rentar úlceres.
  • Infusió
  • Tintura: 10.15 gotes 2-3 cops al diabetis.

Per llegir més, descarrega't el document