pulmó

Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes. Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe. Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons. En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica; en els ofidis, pels moviments de la paret muscular, i en els quelonis, pels moviments del coll i de les potes anteriors. En els rèptils crocodilians i en els ocells, a part els moviments costals, ja hi ha una mena de diafragma. En els ocells, a més, existeixen els sacs aeris , cavitats que, connectades als pulmons, permeten una més gran capacitat d’intercanvi gasós, puix que fan que l’aire recorri un camí més llarg tant de sortida com d’entrada. En els mamífers, els pulmons assoleixen el màxim grau de complicació, i els moviments respiratoris són efectuats pel diafragma, pels músculs intercostals i, en alguns casos, pels músculs abdominals. En l’home són situats l’un a la part dreta i l’altre a l’esquerra, completament dins la cavitat toràcica, separats entre ells pel cor i els òrgans del mediastí i separats de les vísceres abdominals pel diafragma. Són òrgans tous, esponjosos i dilatables, en forma de la meitat d’un tronc de con que presenta una cara externa en relació amb la paret costal, una cara interna en relació amb el mediastí, una base que descansa sobre el diafragma i un vèrtex situat a l’altura de la primera costella. Són recoberts totalment per la pleura visceral i dividits en lòbuls (tres en el dret i dos a l’esquerre) per les cissures (dues en el dret i una a l’esquerre). Cadascun d’aquests lòbuls és integrat per diversos lobels, els quals consten d’un bronquíol lobel·lar que, ramificant-se en bronquíols acini, acaba en petites dilatacions o alvèols pulmonars, cadascun dels quals és en íntim contacte amb una fina xarxa de capil·lars sanguinis. En aquests alvèols pulmonars és on té lloc la funció essencial del pulmó, l'hematosi o oxigenació de la sang venosa. Aquesta sang venosa, que prové del ventricle dret del cor a través de l’artèria pulmonar, una vegada oxigenada retorna a l’aurícula a través de les venes pulmonars. Artèries, venes i bronquis penetren al pulmó per l’hil pulmonar, situat a la part mitjana de la cara mediastínica.