Dedueixen on i quan es van domesticar els cavalls: a les estepes russes fa 4.200 anys

L'enigma de l'origen i expansió del cavall domèstic sembla resolt: els primers es van ensinistrar a les estepes d'Euràsia Occidental fa més de 4.200 anys i en cinc segles es van escampar i van substituir les poblacions anteriors a tot el continent.

Així ho conclou l'estudi fet per un amplíssim equip internacional, liderat per Ludovic Orlando, director de Recerca al CNRS i professor a la Universitat Paul Sabatier de Tolosa. L'estudi s'ha publicat a la revista "Nature".

Els autors també han identificat dos gens que haurien facilitat l'adaptació del cavall salvatge com a espècie domèstica.

La domesticació dels cavalls va transformar totalment tant la mobilitat a llarga distància de persones i de mercaderies com la forma de fer la guerra. Però tal com assenyalen els autors, els cavalls domèstics moderns no són descendents dels que, segons les restes arqueològiques, es tancaven en corrals i s'aprofitaven com a font d'aliment fa uns 5.500 anys a l'Àsia Central.

On s'havien originat, doncs? El que va fer l'equip d'Orlando va ser analitzar restes de cavalls de 273 llocs que havien estat considerats com possibles punts d'origen del cavall domèstic, des d'Ibèria fins a Mongòlia, passant per Anatòlia. Gairebé tot Euràsia.

Les anàlisis d'ADN de les restes van permetre elaborar un mapa genètic molt complet de les diverses varietats de cavalls. I això va dur a identificar una zona a la regió des rius Volga i Don, a l'actual Rússia, on es van domesticar els cavalls fa almenys 4.200 anys i des d'on s'escamparen per tot Euràsia.

Adaptacions genètiques

Però l'estudi ha anat més enllà i els autors han buscat quines variacions genètiques haurien afavorit que es domestiqués el cavall salvatge. La clau, segons els investigadors, es troba en dos gens: GSDMC i ZFPM1.

El primer també es troba en humans i està lligat a mal d'esquena crònic i a estenosi lumbar, és a dir, a un estrenyiment de la columna que causa molt dolor quan l'individu camina. Per als autors, en canvi, en el cavall les mutacions en aquest gen estarien lligades a una resistència superior de la columna vertebral per suportar el pes dels genets o per estirar carros.

Per la seva banda, el gen ZFPM1 està relacionat amb la regulació de l'humor i amb el comportament agressiu. Quan aquest gen s'inactiva en ratolins, els causa trastorns d'ansietat i afecta la memòria de la por.

Els investigadors conclouen que la combinació dels canvis en els dos gens van dur a cavalls més dòcils, més adaptables a l'estrès i més aptes per córrer llargues distàncies i portar pes.

Per als autors, el seu treball té implicacions per comprendre millor els moviments de poblacions i l'extensió de les llengües en els mil·lennis immediatament anteriors a la nostra era. Per a ells, les migracions de poblacions indoeuropees des de les estepes no es podien haver basat en el domini dels cavalls, perquè s'havien produït abans de la domesticació.

Però també afirmen que els cavalls domèstics i tots els usos que en van derivar van transformar totalment les societats euroasiàtiques de l'Edat del Bronze en uns pocs segles, potser uns 500 anys.

Fos per prestigi, per utilitat, per imposició militar o per una barreja de totes aquestes causes, el cavall domesticat a les estepes es va escampar per tot Europa i tot Àsia i va suplir les poblacions anteriors dels seus companys d'espècie.