Els flocs de neu 'parlen' sobre el canvi climàtic
Els científics intenten extreure dades sobre la forma i la composició química dels flocs de neu per esbrinar així com els afecta el canvi climàtic i quina és la seva evolució
SOTA EL MICROSCOPI, ÉS DIFÍCIL TROBAR DOS FLOCS DE NEU IDÈNTICS. L’explicació és que mai es donen condicions absolutament idèntiques perquè cristal·litzin igual. Els científics han vist que treure conclusions de la química i les formes dels flocs els permet deduir moltes coses. Entre d’altres, intenten extreure dades per calcular l’impacte del canvi climàtic. En concret, a la Universitat de Purdue, als Estats Units, estudien la química de la superfície dels flocs caiguts a l’Àrtic per poder fer càlculs sobre l’aprimament de la destrucció de la capa d’ozó que protegeix el planeta Terra dels raigs solars, responsable en gran part de l’efecte gràcies al qual hi ha vida a la Terra. Una capa molt fina de líquid cobreix el floc: “Per això són relliscosos. Quan rellisquem sobre la neu, en realitat, estem relliscant sobre aquesta petita capa que cobreix els flocs”, explica Travis Knepp, investigador de la universitat nord-americana. I precisament aquesta capa és la que determina que la neu sigui més humida o més seca, i que el floc acabi tenint una forma o una altra.
Fins fa poc no es coneixia la influència d’aquesta capa quasi líquida en el desenvolupament dels flocs. Però la descoberta ha permès a Knepp anar un pas més enllà. “L’aprimament als pols Nord i Sud de la capa d’ozó passa a l’estratosfera, a més de 24 quilòmetres d’altura respecte a la superfície, però també passa a nivell del terra”, explica Knepp. L’ozó que està a aquest nivell també és molt important, perquè gràcies a ell l’atmosfera es pot “autonetejar”. En altres concentracions, però, resultaria tòxic per a tots els éssers vius, animals i plantes. Així, doncs, les alteracions de l’ozó a la superfície també afecten els flocs de neu.
A la superfície de la neu es produeixen reaccions químiques força complexes. I precisament aquestes reaccions, que impliquen la producció d’aquesta petita capa aquosa al floc, redueixen els nivells d’ozó a nivell del terra. “La velocitat a què tenen lloc aquestes reaccions depèn de l’àrea de la superfície dels cristalls dels flocs de neu: els que tenen més branques tenen més superfície que els que tenen menys branques i, per tant, modifica les reaccions”, diu Knepp.
LA SIMETRIA DELS FLOCS DE NEU
Els blocs de neu són simètrics i tenen sis braços. Amb aquesta estructura bàsica, però, la variabilitat de formes és infinita. Hi ha dues teories que expliquen el com i el perquè d’aquestes propietats. La primera és que hi podria haver comunicació (transferència d’informació) entre els braços, de manera que el creixement en cada braç afecta el creixement del seu extrem oposat. La tensió de la superfície és una de les maneres en què aquesta comunicació podria passar.
L’altra explicació, que té més acceptació, és que els braços d’un floc de neu creixen independentment en un ambient que es creu que varia ràpidament segons la seva temperatura, humitat i altres condicionants ambientals. Es creu que aquest ambient és relativament homogeni espacialment en l’escala d’un sol floc, i provoca el creixement dels braços en un alt nivell de semblança visual. Tot i les diferències, responen d’una mateixa manera a unes condicions ambientals idèntiques, de la mateixa manera que els arbres sense relació aparent responen als canvis ambientals generant anells molt similars en els seus troncs. La diferència en l’ambient a escales més grans és el que acaba fent que dos flocs siguin més diferents.
Conèixer a fons l’estructura dels flocs de neu també està contribuint a millorar les prediccions meteorològiques. Els meteoròlegs tenen moltes eines per poder fer els pronòstics del temps, tot i que hi ha un marge d’error. Pel que fa a les nevades, aquest marge, però, és cada cop més petit. Científics del Goddard Space Center de la NASA han estat investigant per poder mesurar la neu des de l’espai. Com a resultat, aquest any ha començat a funcionar el satèl·lit d’observació Core, amb el Global Precipitation Measurement (GPM), que estableix nous estàndards per als mesuraments de precipitació des de l’espai.
QUANTA NEU CAU
Per distingir des de l’espai l’aigua del gel hi ha instruments específics, com el radiòmetre de microones. Ara bé, hi ha limitacions i hi poden haver confusions entre les gotes de pluja i els flocs de neu quan cauen. El nou instrument permet mesurar millor la forma de les gotes d’aigua de la pluja i també serveix per detectar les estructures pròpies dels flocs de neu. Des de terra també es mesura la neu amb altres instruments que permeten calcular la rapidesa de la nevada i els nivells d’humitat dels flocs.
