Geometria dels flocs de neu

La geometria dels flocs de neu va ser reconeguda per primera vegada al 1611 per Kepler, amb la publicació  de la primera descripció de la geometria hexagonal dels flocs de neu en un estudi titulat “De nivells sexangula” a mena de regal de Nadal a Rodolf II d’Habsburg.
La forma dels flocs de neu està determinada per la temperatura i humitat a la qual s’han format. Com bé va apuntar Kepler en aquest estudi, els flocs de neu adopten normalment una forma geomètrica basada en l’hexàgon, encara que depenent de les condicions d’humitat i temperatura, es poden arribar a formar flocs de neu amb geometries basades en el triangle o el dodecàgon .

Wilson Alwyn Bentley va intentar en 1885 identificar flocs de neu idèntics fotografiant-ne milers amb un microscopi, trobant la gran varietat de geometries coneguda a dia d’avui, però no va aconseguir trobar-ne dos que fossin idèntics, de manera que va proposar la teoria de que no poden existir dos flocs de neu idèntics. Tenint en compte que en cada floc de neu hi ha de l’ordre de 10 ^ 18 molècules d’aigua, que s’estructuren de diferent manera en funció de la temperatura, humitat i altura de l’atmosfera a la qual s’hagin format, era una afirmació factible. No va ser fins al 1988 quan un equip a Wisconsin va demostrar que 2 flocs de neu poden ser totalment idèntics si l’entorn en el qual es formen és prou semblant. Amb diferents experiments, van aconseguir demostrar que sí que hi ha flocs de neu idèntics, però aquests es corresponien amb prismes buits en comptes dels flocs comunament coneguts.
Al llarg de la història han estat molts els intents de classificar els diferents flocs de neu, però a causa de la seva complexitat és impossible determinar una única manera de classificar-los, o de donar-li nom a totes les possibles formes. Entre les classificacions més comuns hi ha la que es mostra a la imatge inferior amb un total de 35 diferents tipus, la de la Comissió Internacional de Neu i Gel basada en 7 tipus bàsics amb diverses subclassificacions, la classificació Nakaya amb un total de 41 tipus de flocs de neu, i la classificació de Magono and Lee, la més complexa fins a la data amb un total de 80 tipus de cristalls.