Noves investigacions mostren que els nivells d’aciditat de l’Oceà Antàrtic podrien fins i tot doblar-se el 2100, fet que posaria en perill els fràgils ecosistemes australs.
Article de Nathaniel Scharping, traduït per la Redacció de Mónverd notícies.
Aquest article va aparèixer per primera vegada a Eos Magazine i és part de a Covering Climate Now, una iniciativa periodística internacional dedicada a millorar la cobertura de la història climàtica.
Fins i tot les aigües fredes i remotes de l’Antàrtida no són un refugi de l’acidificació dels oceans. L’acidesa en alguns llocs de l’oceà al voltant de l’Antàrtida podria duplicar-se en comparació amb els nivells de 1990 a finals de segle, segons una nova investigació. Fins i tot si les emissions no continuen amb el seu fort augment, és probable que l’acidesa de l’oceà sigui significativament més alta a la plataforma antàrtica que avui, amenaçant molts dels organismes que hi viuen.
Quan les aigües de l’oceà absorbeixen diòxid de carboni (CO2), el seu nivell de pH baixa, el que significa que augmenta l’aciditat. Tot i que l’acidificació dels oceans és una amenaça per a les aigües a tot el món, no hi ha hagut un consens científic sobre com podria afectar les aigües de la plataforma continental de l’Antàrtida, que estan cobertes en gran part per capes de gel massives. La nova investigació, publicada a Nature Communications, presenta un panorama menys que optimista.
El nou estudi informa que en tres de cada quatre escenaris d’emissió a l’Antàrtida, “les aigües [més àcides] són gairebé a tot arreu”, va dir la coautora de l’estudi Cara Nissen, modeladora bioquímica oceànica a la Universitat de Colorado Boulder.
Riscos creixents per als organismes marins
Abans de la Revolució Industrial, l’aigua dels oceans tenia un pH d’aproximadament 8,2. Avui, els oceans del món se situen al voltant de 8,1. Això pot no semblar significatiu, però representa un augment de l’acidesa d’aproximadament un 30%. (L’escala de pH és logarítmica, el que significa que una caiguda d’un dígit representa un augment de deu vegades en els nivells d’acidesa.) A més, fins i tot els petits canvis poden tenir grans efectes en les criatures que s’adapten a un nivell de pH específic.
A mesura que augmenta l’acidesa, els nivells de carbonat de calci a l’aigua de mar disminueixen i els organismes marins que construeixen petxines comencen a quedar-se sense material. Les aigües més àcides també començaran a menjar-se les seves closques, obligant els organismes a gastar més energia per mantenir-les.
Els nivells d’acidesa també poden afectar a les criatures sense closca, augmentant els nivells d’estrès i interrompent la seva reproducció i desenvolupament, especialment quan es combinen amb altres factors com ara aigües més càlides, contaminació i sobrepesca. Per exemple, un estudi del krill antàrtic, un component fonamental de la xarxa tròfica oceànica del continent, va demostrar que el metabolisme augmenta a mesura que augmenta l’acidesa. Un altre estudi va demostrar que la combinació d’augments de temperatura i acidificació perjudica el desenvolupament del peix drac.
“Sabem quins són els factors estressants de l’ecosistema. I sabem que l’acidificació de l’oceà és molt important per als organismes”, va dir Nissen.
L’acidesa oceànica augmentarà constantment
Nissen va dir que mancava un model d’alta resolució de l’acidificació dels oceans al voltant de l’Antàrtida, cosa que significa que no hi havia bones estimacions dels canvis ambientals que podrien afrontar aviat els delicats ecosistemes antàrtics. En el seu estudi, Nissen i els seus coautors van utilitzar un model informàtic que simula la biogeoquímica oceànica a mesura que els nivells de CO2 augmenten tant a l’oceà obert com a les zones cobertes de gel marí. L’han alimentat amb dades del model climàtic de la fase 6 del projecte d’intercomparació de models acoblats (CMIP6) que sustenta les projeccions d’escalfament global del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. Després, van executar el seu model en quatre escenaris diferents d’escalfament global, cadascun assumint diferents nivells d’emissions de gasos d’efecte hivernacle durant aquest segle.
Els autors van analitzar específicament els nivells d’acidesa en dues àrees marines protegides (AMP) existents i tres proposades a l’Antàrtida. Les àrees ja establertes, que actualment cobreixen més d’1,55 milions de quilòmetres quadrats (600.000 milles quadrades) d’oceà al voltant del continent, estan protegides d’activitats humanes com la pesca.
Sota l’escenari d’escalfament global més agressiu, el pH de l’oceà Antàrtic podria baixar un 0,36, més de 3 vegades el descens del pH des de la Revolució Industrial.
Sota l’escenari d’escalfament global més agressiu, el pH d’aquestes regions podria baixar un 0,36, més de 3 vegades la disminució del pH des de la Revolució Industrial. Això suposa un nivell d’acidesa més que duplicat. Fins i tot en escenaris intermedis, l’oceà al voltant de l’Antàrtida podria estar en camí d’augmentar l’acidesa d’entre un 40% i un 80%, depenent de la regió i el nivell d’emissions. Només el modelatge de la via d’emissió més baixa que manté el nivell d’acidesa augmenta fins a nivells moderats.
“Ens va sorprendre que fins i tot els escenaris d’emissions intermedis mostressin aquest nivell pronunciat d’acidificació generalitzada dels oceans”, va dir Nissen.
L’estudi també assenyala que l’acidificació dels oceans pot posar els ecosistemes de la plataforma continental antàrtica en un risc inherentment més gran. Això es deu al fet que les aigües fredes i denses al voltant de l’Antàrtida s’enfonsen més fàcilment al fons marí, provocant nivells de pH més baixos fins a on viuen molts organismes marins. L’aigua dolça de la fusió del gel també té una capacitat d’amortiment més baixa que l’aigua de l’oceà, el que significa que els seus nivells d’acidesa es veuen més afectats per l’absorció de carboni.
La nova investigació sembla silenciar qualsevol esperança que la plataforma antàrtica pugui ser un lloc de refugi, va dir Clara Manno, ecologista marina pelàgica del British Antarctic Survey que no estava afiliada a la investigació. “Et diu que [les aigües remotes són] no són una manera d’escapar”, va dir. L’acidificació dels oceans, va continuar, és “molt important. És a tot arreu”.
A més, la velocitat a la qual augmenten els nivells d’acidesa podria ser tan important com la mida de l’augment quan es tracta de la salut dels organismes, va explicar Manno. Els augments més ràpids causats pels nivells més alts de CO2 a l’atmosfera dificultaran l’adaptació o el moviment de la vida oceànica.
Una crida a més àrees marines protegides
Els resultats de la investigació estan en línia amb les recomanacions de llarga durada per mitigar els impactes del canvi climàtic. En primer lloc, mantenir baixes les emissions de gasos d’efecte hivernacle és fonamental per a la salut dels oceans, va dir Nissen. Protegir les aigües oceàniques d’amenaces com la contaminació i la pesca també podria ajudar a les criatures d’allà a afrontar millor l’augment dels nivells d’acidesa.
“Crec que es tracta de reduir l’estrès sobre aquests ecosistemes tant com sigui possible”, va dir Nissen.
Per això, argumenta que la creació de més AMP serà clau. Aquestes àrees protegides garanteixen que la vida oceànica estigui protegida d’algunes amenaces antropogèniques i proporcionen als investigadors àrees de comparació quan estudien els ecosistemes. Amb prou protecció, molts organismes poden adaptar-se a l’augment de l’acidesa. De moment, només el temps ho dirà.
Mónverd 
Deixa un comentari