CAVALLS SANG  FREDA

CAVALLS SANG TÈBIA

CAVALLS SANG CALENTA

Perxeró

La raça procedeix del districte de la Perche i descendeix d'un antic cavall autòcton que segons Sansón derivava de l'Equus caballus Sequanus.
El perxeró posseeix una bell cap, perfil frontal rectilini, front ample, orelles proporcionades, ulls grans i expressius, nassos amplis. El coll és curt, ample i musculós, bastant arquejat, adornat amb una abundant crinera i ben estructurat en el seu conjunt, la creu és lleugerament alçada, la línia dorsolumbar està de vegades ensellada, els lloms són amplis i arrodonits, la gropa és també arrodonida , àmplia i musculosa (de vegades doble), el pit és ample i musculós, el tòrax ampli, alt i profund, l'abdomen circular, l'esquena musculosa, i molt inflada. Les extremitats són curtes i robustes.

Hannoveriano

El Hannoveriano avui dia és una de les més important raça de cavalls d'esport del món. Al segle XVIII es va iniciar la cria d'aquesta raça, amb la creació de l'eugassada estatal central a la ciutat de Celle pel rei anglès Jordi II, amb la finalitat de crear un grup de sementals creuant-los amb les eugues locals i d'aquesta forma s'obtinguessin uns cavalls agrícoles aptes per a tots els usos. Aquest cavall té un temperament tranquil,  voluntariós i segur. D'altra banda, aquesta raça és recta, franca, enèrgica i molt elàstica.
Té un cap de mida mitjana. L'estructura del cavall és fort, no dotat per a la velocitat. La profunditat de cingla i la seva caixa toràcica són qualitats de la raça. Les seves cambres del darrere són molt poderosos, amb una gropa generalment plana. Les extremitats són poderoses i simètriques, amb articulacions grans i una canya curta. La cua és d'inserció alta, encara que sempre ben situada sobre els quarts posteriors.

Pura raça anglès

Aquesta raça va evolucionar a Anglaterra durant els segles XVII i XVIII, mitjançant la creua de cavalls orientals amb eugues natives. La criança del pura sang ha estat molt selectiva i acurada per assolir les metes que avui dia es veuen reflectides en la conformació, en l'aire i en la resistència d'aquests exemplars durant les carreres.
Des del seu inici se li ha catalogat un cavall de carreres molt resistent i avui, en la gran indústria de l'hipòdrom, segueix demostrant una notòria evolució en tots els aspectes.
El cap és estilitzada, amb poca massa muscular sobre la mandíbula. Les extremitats anteriors són llargues, primes però musculoses, el que li confereix gran propulsió en la carrera, i les cambres del darrere i la grup prou forts per resistir i proporcionar força durant el galop.
És el cavall de carreres per excel.lència, triomfa en totes les branques de l'hípica, en què el coratge i la resistència siguin els principals requisits.

Peruà de pes

Aquesta raça prové del Perú i es cria des de fa 400 anys. No obstant això el Peruà de pes es cria també a Colòmbia, Puerto Rico i els Estats Units, on ha aconseguit gran popularitat. Aquest animal posseeix gran resistència i personalitat.
El Peruà de pes no és un cavall gran, tampoc té característiques d'un cavall galopador. El cos és compacte i musculós, ample i profund. Les potes són curtes i fortes. El cap plana i ampla amb ulls brillants i expressius. El coll ho té arquejat i és relativament curt però ben proporcionat amb la resta de l'estructura. El color predominant és el castanyer i alazanes encara que es poden trobar gairebé totes les capes.

Andalús

El cavall andalús (oficialment Pura Raça Espanyola) és una raça de cavall espanyola originària d'Andalusia. Es tracta d'un cavall ibèric de tipus barroc que està entre les races equines més antigues del món. Les primeres dades del cavall andalús són de l'època preglaciar. Després es va creuar amb el berberisco, menys un nombre reduït d'exemplars que els monjos cartoixans van guardar i van criar. Actualment aquesta raça (el cartoixà) segueix existint i gaudeix de gran prestigi.
El cavall andalús és de coll fort i arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant. El cap és mitjà i lleugerament convex (cap de falcó) amb uns ulls vivaços. El pit és ampli i la gropa arrodonida i potent. El port d'aquest cavall és orgullós i elegant i té harmonioses proporcions.
El color més comú d'aquest cavall és el tord.
El cavall andalús s'utilitza com a cavall de passeig, en hípiques per donar classes i en les disciplines de doma clàssica, doma vaquera, alta escola i rejoneo.

Àrab

Explica la llegenda que Al.là va crear aquests cavalls amb un grapat de vent del Sud. El Cavall Àrab és una raça de cavall amb una reputació d'intel.ligència, caràcter fort, i resistència excel.lent. Amb un cap distintivament acincelada i la cua sempre en alt, el cavall Àrab és una de les races de cavalls millor reconegudes en el món. Té un pelatge de base gris.
El cavall àrab és un dels cavalls millor pagats i reconeguts per la seva bellesa, la seva intel.ligència, la seva velocitat (és el segon cavall més ràpid del món després del pura sang anglès), la seva noblesa i amistat cap a les persones i la seva resistència. Les seves condicions físiques fan d'aquest cavall un dels millors per a la diferents disciplines eqüestres com raid, salt, doma, doma a la vaquera, morfologia, curses. També és recomanable tant per a rutes i excursions com per tenir en una casa particular.
Són a més a més, molt utilitzats per millorar altres races.

Irish Cob

L'Irish Cob és un tipus de cavall pesat barroc que existeix des de fa molt de temps, aquesta raça prodece d'un cavall d'origenes nòrdics extingida fa més de 800 anys, el "Irish Cob" ha estat, recentment reconeguda oficialment com a raça per la Unió Europea
Crineres i cua molt abundants, també a les potes, on aquests pèls llargs que comencen des de les quartilles fins a cobrir el casc, se'ls anomenen plomes o "cernejas".
Els ulls poden ser blaus clars, avellana, o un de cada color.

Cartoixà

El cavall cartoixà és una línia de cria del cavall andalús el nom prové de la Cartoixa de la Defensión de la ciutat espanyola de Jerez de la Frontera. El seu llibre d'orígens és un dels més antics del món. El cavall cartoixà, és un cavall amb perfecte equilibri nerviós i hormonal, de diferenciació sexual molt marcada, temperament energètic, caràcter noble i dòcil, de justes reaccions i respostes, essencialment rústic, sòlid i resistent, acceptant qualsevol tipus de doma, d'aires brillants i energètics, amb notables elevacions i extensions, i capes torda, castanya i negra. El cap elegant, el coll musculós i ben implantat, les espatlles inclinats, el pit profund i les cambres posteriors musculosos. La capa més comuna és la torda encara que també pot ser negra o castanya.